Ser conscients

          Aquest 2015, vaig fer gran èmfasi que seria un dels meus anys i així és... Si alguna cosa anem aprenent, entre l'aportació de tot plegats és que cada dia és un nou dia, cada dia conte, cada instant és vàlid, sent o no sent de gran  importància.... Però avui no volia anar per aquí ;)) Tornant a la primera frase, amb la ferma afirmació, de:  - Aquest 2015   seria, estar sent i serà un dels meus anys!! El plasmar-ho amb tanta força, amb fermesa, i la decisió de que així volia, vull que així sigui, doncs realment ho estar sent.El poder de les paraules, manifestar-nos amb saviesa, i sent conseqüents, del que expressem, diem, va amb consonància amb el que sentim i volem!!!

        Que aprenem amb això? el que plasmem, demanem, volem, tot depen de com ho fem, de com actuem i ens movem ho anirem assolint o no. Tot forma part del camí. 

Recordar que entra  la part del gran  aprenentatge diari, quan no és just el que rebem,  el voler córrer, per tenir-ho tot ja, aconseguir-ho ahir, sense donar-nos el temps del procés, sigui quin sigui, fa que el dia, el moment esperat es retardi. 

   

Una preciosa flor, brillant enmig de les pedres, que abans de brillar així, de transformar-se en lo que és ara, ha set una llavor, que germinant, mica mica, ha arribat a on és ara. Oberta a l'univers, sense esperar res, i menys que la tallin sinó seguir lluint pel bonic plaer de viure. Davant de tot, sent COM ÉS!!! 

Foto: Ivan 

Vaig arribar els meus 40, ressonant una i una altre vegada la paraula CONSCIÈNCIA 

Posar consciència, tenir consciència, ser conscient... quin garbuix tot plegat. De fet si no tenim consciència, com avancem? com fluïm dia dia?

Ser conscients és fàcil, forma part del dia, forma part del despertar. Després estar la consciència de cada pas, de cada moviment. L'aire suau que fa dansar les fulles de les branques dels arbres, les onades del mar, que transporten el més enllà, un pas fet amb la fermesa de que així el fem. Pujar la muntanya, mirant, observant, on col·loquem els peus,   l'energia que no veiem i ens rodeja, observant el més enllà, sense dir res.
    La consciència és la realitat, del nostre jo, del nostre ser, el despertar interior, sentint que és el que ens mou, el que brilla  i el que ens fa mal, posant consciència d'una llum, la llum pròpia que va de dins cap a fora!!!

     Una llum que definim amb tres paraules :
Però sobretot la consciència de l'Amor, l'AMOR Incondicional cap a un mateix. Donant-nos un respecte, un valorar-nos i ESTIMAR-NOS

Posar consciència el teu jo, a tu mateix: SENT, VIU I ESTIMA'T i desprès a FLUIR ;))

GRÀCIES *
LLUM el Camí

Nuri
Terapeuta Energètica  - Emocional