El Respecte

   Publicació 100... Després d'un llarg temps de no escriure, torno amb la il·lusió i la llum de poder compartir els escrits, tot sentint la màgia d'escriure, donant un sentir a cada una de les paraules. Només de voler començar, se m'aporta la ment, volent expressar quelcom especial, que sigui gran, que arribi a tots plegats... aquest voler impressionar, sense ser de veritat. Quant el que realment m'aporta escriure, és el deixar anar, el fluir, deixant brollar el que sorgeixi, com sorgeixi. La passió de crear, donant vida a la creativitat. Crear moviment, crear paraules, crear art sigui quin sigui el propi crear, tot teixint el sentir.

El respecte cap a tota persona, prendre consciència de cadascú, la empatia el dolor de l'altre..... Va per Tu Ana, donant-me aquest gran tema per escriure:

      Tots tenim vivències, que d'una forma o altre, és el  reflex de moments, que compartim tots plegats. Per formes de ser, de sentir, les vivim, les sentim diferents, posant més d'una vegada el jutjar per davant, per falta de comprensió, o el valorar de com ho viu cada persona, cada moment, per formes de ser.

A vegades ens costa posar consciència del propi sentir, del que tenim o portem dins, automàticament, tirem pilotes fora, és més fàcil assenyalar, parlar de l'altre que observar i entendre que es mou en l'interior.

    Arriba la nit, i enmig del silenci i la quietud, es remouen coses dins nostre, els colors s'apaguen i ens fa por mirar internament. Enfocant cap a fora, tot és més fàcil, però no alleugereix la càrrega de la dura motxilla que hem decidit portar en el llarg viatge.

      No és més que el reflex del dia dia, on les pròpies resistències més potents fa que ens frenem, sense avançar a un nou rumb, a un camí diferent... No és fàcil canviar, modificar el rumb quan els patrons són marcats i la ment fa gran feina. A vegades ni tant sols ens adonem que estem tenint una i una altre vegada la mateixa actitud, el mateix funcionar.









Foto: Ana Aguilera


    Fins que arriba aquell moment, aquell precís instant, que amb sorpresa ens fa aturar, ja sigui un cop fort, fins no poder més o un instant que entra a la ment, donant un aire diferent,  el sentir ens diu prou, i aquest garbuix fa que arribi el planteig de noves qüestions, noves preguntes ...  sent aquest el precís moment, els just instant per plantejar-se fer-ho diferent, per donar pas a lo nou. 
 
  Cada dia neix un nou dia, plasmant un futur, recordant un passat i el nou dia estar començant.

  Què és o no és lo correcte?

  Tot i res importa quan el que es fa, es fa de cor, quan el moviment és el que sentim, tenint clar que és el que volem fer,  deixant endur tota emoció, tota entrega, el viure és intens, cec, sord i  mut, però de gran saviesa!!!

 Només un moure's,  ja sigui  sobre el mateix lloc o desplaçar-nos, no importa... no jutgem, la  qüestió és que el que fem i com ho fem, sigui en respecte a la pròpia integritat.
   Que ens equivoquem, segur que aprenem i tornarem a començar, lluitant de nou, per fer-ho diferent, millor o pitjor?
                                                  FER-HO AVANÇANT és el que importa!!!

    Petits passos que mica mica, fan gran el caminar

  Neix un nou sol, un nou dia i el despertar no és diferent. Tot té una similitud, tot és una nova comprensió, però les resistències de no voler  el deixar anar en perjudiquen sense poder volar. Però la força i el valor de voler avançar, fan que aquest nou dia, tingui una espurna de gran esperança on un som-hi ens porta a un:  TOT ÉS POSSIBLE
 

Vivint el dia dia i plasmant un futur

Mica mica estant millor amb un mateix

Foto: Ana Aguilera

Moltes GRÀCIES 

Tota LLUM i AMOR 

Una abraçada

      NURI