Arrels

Port de Pollença - Foto: Antonia 

El sentir de on som, de on pertanyem, de on venim o ens agradaria anar... tot plegat forma part de sentir de on som part, quin és el lloc, on volem i sentim que arrelem. 

Potser on vam néixer? potser on vivim? 

A vegades sentim que ens fa por arrelar, o que si prenem segons quines decisions el nostre camí i sentim que no és el nostre lloc, no avancem per no sentir els lligams dels arrels, que suposadament ens lligarien en aquest lloc o indret...  En definitiva els nostres arrels, van on anem, es mouen amb nosaltres, que per això formen part del nostre ser. 

Arrelar, formar arrels, no és un lligam de lloc, sigui quin sigui,  és el sentir la força de caminar ferms i amb decisió, on som i com volem avançar el camí, amb unes arrels fortes, en harmonia a la terra. 

El meu arrel, Port de Pollença, la meva passió el mar, allà vaig formar els meu arrels, el meu creixement, diria millor.... Part del meu cor segueix allà, ahir, avui i sempre, arrelada i amb tot sentiment cap a un lloc, un indret i unes persones, que tot i la distància, sempre, tot el conjunt és amb Mi!!!

Ara amb uns arrels nous totalment, i amb ple moviment,  la muntanya, la natura, m'ensenya nous indrets, un nou avançar!! 

Uns arrels, que formen el nostre ser, trepitjant fort el present, perquè avui som aquí, després allà i demà qui sap on ens dirigim!!  

Uns arrels que no marquen un destí, sinó que volen fer gran el nostre propi arbre de creixement, allà on sentim, vulguem o simplement on ja estem!!

Som-hi, avancem de cap a peus, de peus a cap, des de la Terra amb la Llum, des de la Llum amb la Terra 

FORÇA i VALOR regant l'INSTANT!!!