Tancat en la pròpia roda i presoner dels seus sentiments.... el camí es ampli, obert... però no veu més enllà. El càstig, un propi pensament que ressona amb força i sense pietat!! No mereixo, no vull... Però la vida així m'ho fa viure.... tortura rera tortura la paret es fa més alta, no queda esma per escalar, qui sap si la solució estar en tirar_se....
Però en el petit detall, estar la solució:
_ La Porta es OBERTA
No la veig, es repeteix una i una altre vegada, però que passarà si surto d'aquí? El què ara tinc és segur, això ja ho tinc!! No ser, camino que ja és molt.....
És la teva elecció sortir i volar, sentir i viure o quedar_te i conformar_te.
Tot val, tot estar bé, si i és la teva realitat, si així ho has escollit!!!
Sempre hi ha temps per un nou rumb, un diferent avançar
Felicitat el camí *
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada