Frustració

Un matí marcat per una energia vital plena de LLUM ... l'ambient dóna per un escrit real.... 

   Petits infants juguen, gaudeixen, una setmana d'entrenaments i entre nervis i felicitat arriba el dia esperat; som-hi cap el partit. Cap estrella en particular, només un enfocament darrera la pilota. Hem de guanyar, hem de fer-ho el millor possible, i la lluita més innocent es fa present. Som-hi tots a una!! El crit de guerra, que els puja la força i la vitalitat....  

   Observant la innocència del joc, uns van, d'altres venen, però la qüestió fer gols... 

   Piiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiip ;) L'àrbitre xiula i s'inicia el partit.

  

    Tot d'una el paper de l'adult agafa protagonisme, un pare agafat fort a les xarxes de darrera la porteria, batallant fort amb el propi fill. El petit, perd la pròpia confiança, només sent la  pressió que té darrera, no es concentra, perd la visió,.... el gol arriba.... no sent la por del gol, sinó el fet de que ha fallat. Se sent perdut i es vol rendir, doncs no pot amb tot plegat. 

  

  Un adult ple de frustració,agafa el protagonisme del partit...  impotència i un no pot ser, comença a plasmar-ho en tot l'entorn, crits contra l'àrbitre, pressionant més l'infant, cridant un no és possible, intentant buscar complicitat amb la resta de pares, però el que desprèn, no té massa definició, i disculpeu, però en aquestes ocasions us asseguro que poca llum i posaré. 

Donant ordres i sense acceptació, arriben més gols encontra ..... per sort, la mitja part és present.. enfadat i frustrat, de nou li fa arribar el nen les seves emocions.... Un fill que se'l mira i la seva mirada ho diu tot :(  però ni tant sols se n'adona . 

      Tant de bo, pogués veure, el que jo vaig veure energèticament una mirada d'odi, d'un no et suporto i no vull ser aquí

  El que podria ser un gaudir, compartir i jugar amb l'esport que ha escollit, es converteix en un suplici, una por i una plena frustració. 

 REFLEXIÓ: Acompanyem els nostres fills respectant les decisions, com a pares guiem i opinem, però davant de tot, deixem-lo créixer amb les pròpies emocions.