Mirant per la finestra, la neu cau dolçament sense pressa
però sense pausa, mentre deixa un color
blanc i pur en l’entorn. Tot està preciós, és inspirador, una imatge que m’invita
a passar a l’observació. M'adono que cada moment és únic i no hi ha instants
buits. Tots i cadascun dels éssers fan
comunió, i, s’expressen sense dir ni un sol mot. Energia i
riquesa, en un viatge que és aquí i ara. Un present amb un inici i
un final.
El dia a dia el solem viure submergits en infinitat de pensaments, paraules, accions per la raó del moment. Tot això fa que, sovint no ens n'adonem de què diem, què fem, com ho fem. En definitiva,
un amunt i avall sense parar i sobretot sense observar. I és ara, en aquest nevar, que m’acompanya experimentar
una vivència, que ni esperada, ni preparada, precisa aturar-se. Un parar el soroll i el
constant moviment per posar atenció en el
sentir, un sentir que tot ho sap, si l’aprenem i el volem escoltar.
Un impresionant paisatge, que trobo meravellós, m'inspira i em diu:
VALOR
Què vol dir aquesta paraula?
Les emocions expressen i el cap
ens diu, la gran batalla que no hem de guanyar ni perdre, sinó que hem de
trobar un equilibri entre pensar, sentir i manifestar. Paraules que s’uneixen
fàcil, però que no sempre dansen la mateixa cançó. No obstant, amb perseverança,
respecte i confiança fan possible aquest equilibri. Els passos són clars, àgils
i ferms si deixem brotar la valentia d’avançar i el valor de ser honestos.
És important, recordar, que el valor no el veiem però és una emoció
que tots tenim.
Ens fa lliures, fluint d’amor!
Acaba el dia, i finalment el
que han set unes llargues hores de nevada, ara és aigua, que fon tots els instants
però en queda el record. Així que ara, el present és un altre i el sentir
completament nou.
Gràcies
Llum el camí
Llum el camí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada