LLUM

         A vegades la vida, el simple dia dia, donem voltes a les coses, a les persones... fem voltar els pensaments sense més, augmentant una inestabilitat emocional, que un cop ben valorada i posada  a lloc, ens adonem que era més fàcil, o ni tant sols res a veure amb el que havíem creat.
Però estar bé, perquè són just aquests pensaments, els que ensenyen a sentir-ho diferent i fluir-ho amb més agilitat en un proper moment.

       Una roda gira, un donar voltes a a tot i més, un donar voltes, a les persones, fets, situacions... Un timó que gira, gira sense parar i ni tant sols sap el rumb... perdut en la immensitat sentint que res té massa sentit. Pensaments transformats en huracans que fan trontollar l'estabilitat, posant a prova tota emoció tot sentiment!
  Serà això, serà lo altre, un decidir, des de la confusió, un decidir de por. Una por que de nou s'apodera i en un instant ja diu quin camí escollir.
     Abraçar la por no és fàcil, i menys si agafa tanta força, però si possible, entendre-la i fondre-la quan la reconeixem.
      A vegades ens deixem sentir, ens deixem portar i no valorem ,el que realment sentim i volem. Saber  i aprendre abraçar els regals que rebem, a vegades valorar el que ens fa mal, posar-hi consciència i adonar-nos del que ens fa ballar dins nostre, tot rebent aquest dolor. O un fet que ens invita a dir adéu i cap a un altre cantó. Són les emocions, les energies que som, però depen dels nostres pensaments escollim una actitud, que és la que ens mou.

     Fa uns mesos enrere, vaig fer un canvi total a la meva vida, deixar la hoteleria i dedicar-me plenament a la sanació, acompanyament, a les energies i emocions que tant moviment donen i l' importància que tenen.

    Segurament fins el dia d' avui,  és la decisió mes ferma, i amb més il·lusió que he pres, sabent, tenint la certesa de que era el camí, però ha resultat ser la més treballada, la més dubtosa, un mar d'incomprensió, ple d' onades altes i potents. La incertesa s'apoderava del meu sentir, i de cop res fluïa i la por un desig. Realment, amb una simple frase seria:

         - L' escaló més alt que he pujat.... 

    Que vull aportar amb tot plegat? Doncs compartir, el que jo he aprés d'aquest gran pas el meu camí.

   Fer canvis, quan sentim que el que fem no ens omple, no ens porta enlloc, és el més grans dels moviments que ens podem regalar!! I si va acompanyat del dictar del cor, que així ha de ser, així és, que endavant i som-hi, no vol dir que sigui el més fàcil, segurament és el que requereix, davant de tot:

 VOLUNTAT!!!

Una voluntat, que desglossada, parla de seguretat, expansió, força, disciplina, una fluïda constància i un constant moviment. Tot plegat acompanyat de la força, el valor més sentit i la satisfacció del agraïment que se sent. Una persistència, sense perdre la confiança i el valor de seguir endavant.... i si de nou perdem el rumb, perquè les emocions són un mar esvalotat, deixa de nedar a contra corrent, si segueixes creient i valorant que és el que vols, les mateixes onades que ofegaven, ara són unes aliades perfectes cap a la platja.

    Amb llàgrimes els ulls, comparteixo aquest escrit sentint emoció, plenitud i un immens agraïment a tots i a tot, el que rebo cada dia, podent seguir creixent i evolucionant.

             Senzillament i amb el cor obert, donant pas a l' EXPANSIÓ

                                                                       GRÀCIES   

Nuri Comellas 

   
 


LLUM el camí