AMORS D'ÀNIMA

Què és l’amor d’ànima? Què se sent? Com se sent? 

      El sentir que alguna sensació més enllà del que coneixem, ens crida, ens fa vibrar, la llum  d’il·lusió  ens fa mirar amb ulls transparents i completament il·luminats a l’altre.  

 A vegades ni tant sols es reconeixen a la primera, sinó que una força gens controlada sorgeix, buscant la unió entre les dues ànimes.

      El sentiment és dins, sentint d’immediat l’amor complert o creixent poc a poc de cor i ment quan el control, conscient o inconscient vol manipular. Les ànimes que es retroben, és un amor  inexplicable, només es pot sentir. Em permetré el fet de batejar-ho amb la frase:  

                                                         Màgia brillant des de l’amor!!!

    

      Aquest amor es pot viure de moltes formes segons el procés de cadascú. Pot ésser tant pur i tant potent, com pot arribar a ser molt fosc, de gran duresa; Donant cabuda a la frase :

De l’amor a l'odi hi ha un pas 

   (La inesperada vivència, des de la pròpia experiència em mou a compartir aquestes línies).   

    Un sol amor, unit per dues persones. Persones que es troben i a partir d'aquí  poden  trobar-se, o bé  vibrant en el mateix to, vivint des del mateix voler o totalment oposats el sentir i el voler de l'instant, per estar vivint en diferents etapes, moments, situacions....

Si la troballa és en la mateix vibració, no hi ha dubte, simplement  aquest amor es magnifica i el més important, es fa un!!!

    Però el tema estar quan un amor d’ànima es troba en que les dues persones estant en diferent vibració, en  etapes contradictòries, en volers oposats....aquí es complica la cosa. No és més un que l’altre, ni tant sols millor ni pitjor, el ser de qui som o com som, en el que ens convertim o decidim ser, forma part del personatge, de la pròpia decisió que ve donada per circumstàncies viscudes, creences o patrons inculcats.. El fet és que voler unir aquesta estimació si o si, és de duresa, d’un desgast constant, genera uns sentiments contradictoris i enganys cap a l’altre i el més important, cap tu mateix/a, arribant a un sentir no real  i tot i voler, sent el desig gran,  si no és el moment DEIXA-HO ANAR. La resistència no és favorable. 

     Donar pas el vol, és obrir-nos a la LLIBERTAT.  Es aquí quan s’estima sense posseir.  Obrint el cor  a la comprensió, acceptació i el respecte que mereix un mateix i cap a l’altre.

 

- La COMPRENSIÓ aporta de nou el propi sentir real, sense judicis, ni culpabilitats

- L’ACCEPTACIÓ aporta la més màgica alliberació 

- El RESPECTE l’autenticitat de la serenitat, l’empatia de l’elecció

I sobretot i davant de tot la gran paraula:        el PERDÓ 

Moltes Gràcies 

Sigues feliç - Sigues Tu 

Abraçada de LLUM