Despertant – me
ben d’hora pel de matí ... tenint pendent amb mi mateixa una pujada a la Creu
de Gurb, per veure néixer el dia .
La llanterna del
mòbil , mil capes de roba, el terra glaçat i la decisió de pujar cap
amunt.
No veig més enllà del meu pas, sense
apreciar un sol moviment, amb mil pensaments el cap, pujada amunt amb
els bufets més ansiosos i apunt de girar cua cap a casa, sentint que no podia. Els dits gelats pel fred i el ensurt d’un
ocell, obrint vol sobre meu, fan que
m’aturi i m’adoni del què estic fent: -
Caminar, caminar, casi corrent, esgotant per complert les meves forces i tant sols, iniciava
camí. Era com si el sol anés a sortir abans o la creu de Gurb marxés del lloc.
Així que aturada, respiració profunda, present en
l’aquí i l’ara les forces floreixen de nou i pas a pas amunt, posant
consciència el buit de la foscor amb el propi i únic sentir, l'avançar ha set més fàcil, fins i tot la pujada s’ha fet més emena. Obrint
els ulls, augmentant la visió m’he adonat que
una brillant estrella feia camí amb mi.
Màgia de camí
El dia es va
obrint, els pensaments tornen oblidant
de nou on era. Miro el camí i la sensació que repeteixo camí sense avançar s’apodera de mi.... Apa tornem-hi, respiració i presència amb
l’aquí i l’ara! Aquest cop m’ha permès nodrir-me del nou aire que l’inici del dia em regalava,
obrint els ulls, augmentant la visió m’he adonat de totes les llums de les
cases que despertaven amb el dia.
Un cop a dalt, un
somriure i amb la sensació més plena de
satisfacció, el temps s’ha aturat. Ara si un gran sospir i la presència del ésser i l’estar, la
totalitat ha estat màgica.
Una nova i
curiosa sorpresa : la BAIXADA
El dia ja és clar, el camí més que conegut,
m’ha semblat tot diferent. Observant, adonant-me per on havia trepitjat amb tota foscor, era tot un paratge més que
nou. AQUÍ I L’ARA!!!
I concloent la
vivència del avui, un impressionant cavall negre m’ha regalat la seva
presència. Sempre que passo per davant d’ells, un de blanc i un de negre, em
miren o no, segueixen amb lo seu.. avui mentre estava aturada en el camí
contemplant-los com habitualment, el negre m’ha mirat i amb un pas lent però ferm ha vingut cap a mi. Ha estat tant
la meva sorpresa que sense pensar-m’ho he fet un pas enrere ... aixxx he pensat
i tota la meva valentia s’ha esfumat.. ha ha ha. No puc descriure amb paraules l’energia que
m’ha transmès amb diferents moviments, m’he emocionat, m’he acostat i l’he
pogut acariciar. El TÒTEM dels animals, més que un regal.
Sentim, abracem la diferència entre:
RENDICIÓ i resistència ACCEPTACIÓ i resignació
Per un millor i diferent avançar.
Som-hiiii Amb Tu per Tu
GRACIES
Abraçada de LLUM
em sento molt identificada!!!
ResponElimina